Mai és massa tard

Per aprendre mai és massa tard i la biblioteca, amb tots els seus materials, és un bon lloc per posar en pràctica aquesta dita.
Aquest post va dedicat a dos usuaris fidels, coratjosos i aplicats que cada dissabte a la tarda reserven dues hores a l’ordinador per posar-se al dia en informàtica. Un al costat de l’altre -sempre recalquen - que així ens donem suport mutu.

I així dit i fet, setmana rera setmana, sempre que la salut i el temps ho permeten, aquests dos senyors enfilen camí des de la Llar d’Avis fins la biblioteca per "practicar", tal com diuen ells, a l'ordinador. I és que "senyoreta, jo ja tinc vuitanta i tants anys" em diuen, com si haguessin de demanar disculpes per alguna cosa, però el que no saben és, que si es veiessin amb els meus ulls, vostés es veurien joves, joves, joveníssims. Des d’aquí, una abraçada i fins dissabte.