Tal com érem 10

Aquesta edició del Tal com érem retrata una protagonista qui també va començar una mica a la Soler i Palet i una mica a la Biblioteca del Districte 5. Cap allà l'any 1998 es va quedar a la Bct i com veureu està igual (igual!) però en petit.
La pista grossa són els retallables amb els quals li agradava jugar ( ai, qui no havia jugat amb aquells retallables !) i la pista petita, que abans de Biblioteques feia classes de dansa.

És un encant aquesta noia, tota discreció i suavitat. Serà una herència del ball ? Qui ens ho hauria dit que sota el seu tarannà pacient s'hi amaga un cor de rockera empedreïda per la música dels anys 80 ? The Cure, Smiths, Prince, Sting...i en un lloc d'honor col·loca The Beatles. Els Fab Four a mi també m'agraden molt. Esperem que cap fan dels Rollings s'esvaloti a fi d'evitar un dels clàssics debats de la música moderna.
Mentres descobrim qui és dels Rolling i qui és dels Beatles (l'equivalent al tu Nesquik o Cola-cao? de quan érem petitoies), ja heu endevinat qui surt a la fotografia ?

Tal com som : és l'hora dels adéus, o del fins aviat ?

Quasi bé 15 anys treballant a la Bct xarxa. Va començar a la Soler i Palet i encara recorda com en aquella epoca, les bibliotecàries fumaven a tot drap i amb frisança, aprofitant un descans a les escales o en les àrees de descans. En aquell temps - ens explicava - era habitual entrar als despatxos i trobar-los ben emboirats de fum de Ducados ( es veu que aquí sempre hem sigut del tema heavy ).

A la secció Infantil, va compartir taulell amb en Pep Molist de qui va aprendre els ets i uts de l'ofici -qui li hauria dit a ella, llicenciada en Història de l'Art, que acabaria en una biblioteca ? - i en els darrers anys, amb la Marta Martí, la secció infantil ha rutllat amb el dó de "Les Martes", el dó per encaterinar lectors amb imatges i textos de la no sempre reconeguda Literatura Infantil i Juvenil.

Professionalment, i com a mostra de la feina ben feta, feina de formigueta, deies, la que no es veu però que és tan important com la resta, d'aquesta feina ens queda el record d'una multitud d'activitats, hores del conte, cartells de difusió i gestió de contactes d'activitats, entre altres activitats més lúdiques, com la participació en la Comissió de "fiestas y festejos" del personal bctero. I justament perquè la marxa ha sigut tan sobtada i no hem pogut organitzar una despedida com tantes altres despedides havies preparat pels teus companys, doncs vet aquí el motiu d'aquest post.

Personalment, serà estrany entrar a la cuina cap a migdia ( les 12:00) i no trobar-te amb la ràdio posada i la música dels "40 principales" o la Marta prenent el sol, amb crema solar inclosa, a l'àmpit de la finestra. Ni què dir dels àpats irisats : el groc del blat de moro, el vermell del tomàquet, el color de gos quan fuig de la tonyina i el blanc dels espàrrecs. Potser fins i tot em deixo el verd dels pèsols. I els resignats uuuui, quin mandra ARA anar a la piscinaaa ! tot i acabar-hi anant.

I certament, tots servim als mateixos ciutadans, així que i sense dubte, segur que les nostres feines, ara tu al Museu i nosaltres a Biblioteques, es seguiran trobant.

Des d'aquí doncs, et desitgem una molt bona sort i per quan vulguis, si et ve de gust, ja saps on som.

(*)Dec el títol a l'antic bloc de la Salut, una bctera que se'n va anar a córrer món per les biblioteques de Sabadell. Molts records :))