La Biblioteca Nacional de Polònia és ubicada en dos edificis de la ciutat de Varsòvia : el Palau Krasińskich (a les fotografies) que allotja les seccions de reserva, manuscrits, col·leccions iconogràfiques i impressions antigues i l’edifici principal que allotja la resta de col·leccions bibliogràfiques, material no-llibre, imatge, so i publicacions periòdiques.
L'edifici principal (que no vaig fotografiar)em va semblar un edifici estrany com a seu de la BN, una construcció més pròxima a les edificacions administratives de l’era soviètica que a la seu de la Biblioteca Nacional (i doncs, que bonica és la Biblioteca de Catalunya. Abans ja m’ho semblava, però ara ho reafirmo). Enfin, no oblidem que l’important sempre és a l’interior i malgrat les dotzenes de calaixeres del catàleg manual que reben al visitant només entrar, els processos de digitalització per preservar i difondre són en marxa.
La Biblioteca Central de Varsòvia és la Biblioteca pública més gran de la ciutat. Fundada l’any 1907 a mans privades aviat s’incorporà a la Lectura Pública. L’edifici quedà derruït per les bombes l’any 1945 i fou reconstruït el mateix any. Actualment, un edifici de vidre i varies plantes conviu al costat de l’edifici històric d’estil neo-clàssic. Malauradament, la biblioteca era tancada per vacances i no vam poder assaborir el seu interior. Però he fet fotografia de part de la façana i rètol indicador. Podeu veure-les al Flick. Per acabar, us deixo quatre notes sobre les biblioteques poloneses segons la publicació de la BN Bliblioteki publiczne w liczbach 2006 : public libraries in figures ISSN 0137-2726.
Unes 2/3 parts de les seves biblioteques són en àrees rurals ( la resta, en àrees urbanes ). El software que fan servir és variat i de major a menor distribució de llicències l’any 2006 trobem el MAK (produït i distribuït per la BN), SOWA, Libra, Prolib, Aleph i MicroISIS.
A nivell d’usuaris, l’any 2006 van registrar una pèrdua de lectors que s’atribueix als canvis en els gustos culturals i tecnològics del públic, agreujat pels canvis demogràfics arran l’emigració dels polonesos cap a altres països. D’aquest descens els préstecs i l’accés de lectors se’n ressenteixen.
En definitiva, l’automatització, modernització i millora de l’efectivitat bibliotecària són temes oberts que les autoritats bibliotecàries entenen cal resoldre, sobretot mitjançant la millora de la política estatal ( promoció de la lectura, etc ), la disposició dels governs locals i l’esforç dels bibliotecaris.
Els desitgem molt èxit.I és que si recordeu la dita Qui no passa fam antany, al qui passa fam mai no plany Agraïm l'atenció de la senyora Katarzyna Przybylak de la Biblioteca Central d’Agricultura de Varsòvia, una biblioteca especialitzada que depén del Ministeri del mateix nom. La senyora ens va atendre gentilment en anglès( un assumpte bastant insòlit en les biblioteques que vam visitar. Així doncs, atenció bibliotecaris, cal posar-se les piles !)
La Biblioteca Nacional de la República Txeca i fins que no s'estableixi definitivament el seu nou emplaçament ( que per cert, va generar força polèmica pel caràcter agosarat del seu disseny) de moment es troba com fa dos segles en el Clementinum, un bell i extens complex arquitectònic que agrupa edificis diversos. La biblioteca era tancada per vacances així que només vaig fotografiar el rétol de l'entrada ( qui no es conforma és perquè no vol, diuen ). Una vegada més, va ser impossible fer-se entendre amb el personal que ens va atendre ( prefereixo pensar que NO eren bibliotecàries perquè van ser bastant antipàtiques. Quina decepció ! ) tot plegat perquè elles no parlaven l'anglès i jo no parlo el txec. Com deia La Trinca, vaja un embolic jo t'ho dic, coses de l'idioma..
