Tal com érem 8

Sabreu de qui tracta l'enigma només mirar la fotografia. Però farem tres notes de biografia per ajudar aquells qui no ho endevinin d'entrada :

1) Pensant en les seves sortides vacacionals, segur té aquests cendrers ben interioritzats en la memòria. La pista és averiguar de quin país són originals i endevinareu on li agradadava, preferentment, anar de vacances.

2) Si no us en sortiu amb el cendrer penseu en l'epoca, quan tots els bars de les platges n'eren plens d'aquesta marca d'anissette. En aquella epoca, donada la seva edat, no en prenia d'això i potser es conformava amb una Mirinda de taronja.

3) I ara de gran va ben guarnida, igual com quan era xica. Li cantarieu alló de : " tengo una muñeca vestida de azul..." ? doncs la perscançó també és de l'epoca. I per la fotografia, no ens equivocarem dient que és tota una nineta vestida.....el color no s'aprecia però igualment, el farem blau.... saps qui és ?

L'efecte Joan-Lluís

El dijous 12 de Març la Biblioteca del Districte 6 va acollir, dins el cicle Terrassa Llegeix, l’escriptor perpinyanenc Joan-LLuís Lluís.
Acabada la tertúlia, i en un ambient més informal, la conversa dels companys va derivar en el que hem volgut batejar com l’efecte Joan-Lluís : reflexionar sobre l’ús social del català i la seva projecció de futur. Es veu que no som els únics; el seu perfil de militant per la llengua l’acompanya arreu i la seva presència acostuma a provocar aquest efecte.

Vàrem aprofitar la distensió per esbrinar els escenaris de Joan-Lluís, qui amb un deix de timidesa, ens parlà de Perpinyà, dels poblets del Canigó ( si sou excursionistes penseu en el pic del Carlit a Montlluís o en el pic del Canigó a Vernet-les-Bains ) i de l’encanteri que guarden alguns poblets abandonats del Rosselló.
Pacientment va descobrir les seves preferències lectores, bàsicament escriptors nòrdics traduïts al francès, el secret dels seus escrits (constància, capacitat de treball i dedicació) i de l’acte creatiu, que resumiríem simplement, com un ofici de viure (o sobreviure).
No podia marxar sense que ens expliqués de primera mà, com va viure la Fira de Frankfurt. Amb el desplegament de recursos habitual de la fira alemanya però impressionant als nostres ulls, Joan-Lluís va definir la presència catalana a la seu de les lletres europea “com si fóssim normals”. Aquesta naturalitat no és però flor d’un dia, Joan-Lluís creu que, com demostren les múltiples traduccions al català de literatura internacional, la literatura catalana gaudeix de bona salut.
I perquè no sigui dit que ell no contribueix a sanejar el panorama literari, ja està treballant en una nova novel·la.
En acabar, en Joan-Lluís va agafar cotxe amunt, i cap a Perpinyà. Com cantava el també Lluís, Llach “Bon viatge pels guerrers, que al seu poble són fidels”.

I ara sóna, poesia.

El teu nom fóra blau
si el pintés algú.
El teu nom és un frau
quan el crido i segueixes sent lluny.
El teu nom pot ser mut,
i no dir-lo a ningú.
El teu nom se'm fa curt
com una migdiada junts.

El teu nom fa l'olor del perfum
del teu cos, clavat als llençols dels dilluns.

El teu nom se m'endú
per laberints tancats.
El teu nom és el blues
sonant sempre dins del meu cap.

Escolteu-la a Reus - Paris - Londres l'últim dels Whiskyn's. I dins el mateix CD no us perdeu la balada Cada cop que te'n vas. Sons i mots poètics amb ritme de pop català.Us el recomano per celebrar la tan nostrada Verspoesia.

I és que enguany del 9 de març al 8 d'abril de 2009, a la Biblioteca Pública de Terrassa, et donarem raons que rimen perquè t'apuntis amb nosaltres a la poesia.