El dijous 12 de Març la Biblioteca del Districte 6 va acollir, dins el cicle Terrassa Llegeix, l’escriptor perpinyanenc Joan-LLuís Lluís.
Acabada la tertúlia, i en un ambient més informal, la conversa dels companys va derivar en el que hem volgut batejar com l’efecte Joan-Lluís : reflexionar sobre l’ús social del català i la seva projecció de futur. Es veu que no som els únics; el seu perfil de militant per la llengua l’acompanya arreu i la seva presència acostuma a provocar aquest efecte.
Vàrem aprofitar la distensió per esbrinar els escenaris de Joan-Lluís, qui amb un deix de timidesa, ens parlà de Perpinyà, dels poblets del Canigó ( si sou excursionistes penseu en el pic del Carlit a Montlluís o en el pic del Canigó a Vernet-les-Bains ) i de l’encanteri que guarden alguns poblets abandonats del Rosselló.
Pacientment va descobrir les seves preferències lectores, bàsicament escriptors nòrdics traduïts al francès, el secret dels seus escrits (constància, capacitat de treball i dedicació) i de l’acte creatiu, que resumiríem simplement, com un ofici de viure (o sobreviure).
No podia marxar sense que ens expliqués de primera mà, com va viure la Fira de Frankfurt. Amb el desplegament de recursos habitual de la fira alemanya però impressionant als nostres ulls, Joan-Lluís va definir la presència catalana a la seu de les lletres europea “com si fóssim normals”. Aquesta naturalitat no és però flor d’un dia, Joan-Lluís creu que, com demostren les múltiples traduccions al català de literatura internacional, la literatura catalana gaudeix de bona salut.
I perquè no sigui dit que ell no contribueix a sanejar el panorama literari, ja està treballant en una nova novel·la.
En acabar, en Joan-Lluís va agafar cotxe amunt, i cap a Perpinyà. Com cantava el també Lluís, Llach “Bon viatge pels guerrers, que al seu poble són fidels”.
Acabada la tertúlia, i en un ambient més informal, la conversa dels companys va derivar en el que hem volgut batejar com l’efecte Joan-Lluís : reflexionar sobre l’ús social del català i la seva projecció de futur. Es veu que no som els únics; el seu perfil de militant per la llengua l’acompanya arreu i la seva presència acostuma a provocar aquest efecte.
Vàrem aprofitar la distensió per esbrinar els escenaris de Joan-Lluís, qui amb un deix de timidesa, ens parlà de Perpinyà, dels poblets del Canigó ( si sou excursionistes penseu en el pic del Carlit a Montlluís o en el pic del Canigó a Vernet-les-Bains ) i de l’encanteri que guarden alguns poblets abandonats del Rosselló.
Pacientment va descobrir les seves preferències lectores, bàsicament escriptors nòrdics traduïts al francès, el secret dels seus escrits (constància, capacitat de treball i dedicació) i de l’acte creatiu, que resumiríem simplement, com un ofici de viure (o sobreviure).
No podia marxar sense que ens expliqués de primera mà, com va viure la Fira de Frankfurt. Amb el desplegament de recursos habitual de la fira alemanya però impressionant als nostres ulls, Joan-Lluís va definir la presència catalana a la seu de les lletres europea “com si fóssim normals”. Aquesta naturalitat no és però flor d’un dia, Joan-Lluís creu que, com demostren les múltiples traduccions al català de literatura internacional, la literatura catalana gaudeix de bona salut.
I perquè no sigui dit que ell no contribueix a sanejar el panorama literari, ja està treballant en una nova novel·la.
En acabar, en Joan-Lluís va agafar cotxe amunt, i cap a Perpinyà. Com cantava el també Lluís, Llach “Bon viatge pels guerrers, que al seu poble són fidels”.
3 comentaris:
Al 236 ens haurien de fer descompte!!! Hi portem tothom i totdon!!!
Ben fet, Montse! a mi m'hagués agradat venir a veure'l i pel què dius va valdre molt la pena. Em sembla que a partir d'ara em demanaré assumptes propis per assistir als Terrassa llegeix... de totes les biblioteques ;-)
Això, ja anem apurats amb els itinerants que només falta que la Mon faci boicot! jajajaja!!! Clar que sí, per demanar que no quedi... ;) Llàstima que no em pogués quedar jo... hagués estat xulo fer un quintet amb vosaltres.
Publica un comentari a l'entrada