Aquesta edició del Tal com érem retrata una protagonista qui també va començar una mica a la Soler i Palet i una mica a la Biblioteca del Districte 5. Cap allà l'any 1998 es va quedar a la Bct i com veureu està igual (igual!) però en petit.
La pista grossa són els retallables amb els quals li agradava jugar ( ai, qui no havia jugat amb aquells retallables !) i la pista petita, que abans de Biblioteques feia classes de dansa.
La pista grossa són els retallables amb els quals li agradava jugar ( ai, qui no havia jugat amb aquells retallables !) i la pista petita, que abans de Biblioteques feia classes de dansa.
És un encant aquesta noia, tota discreció i suavitat. Serà una herència del ball ? Qui ens ho hauria dit que sota el seu tarannà pacient s'hi amaga un cor de rockera empedreïda per la música dels anys 80 ? The Cure, Smiths, Prince, Sting...i en un lloc d'honor col·loca The Beatles. Els Fab Four a mi també m'agraden molt. Esperem que cap fan dels Rollings s'esvaloti a fi d'evitar un dels clàssics debats de la música moderna.
Mentres descobrim qui és dels Rolling i qui és dels Beatles (l'equivalent al tu Nesquik o Cola-cao? de quan érem petitoies), ja heu endevinat qui surt a la fotografia ?
Mentres descobrim qui és dels Rolling i qui és dels Beatles (l'equivalent al tu Nesquik o Cola-cao? de quan érem petitoies), ja heu endevinat qui surt a la fotografia ?
7 comentaris:
Ui, què n'és de fàcil!!! és clavadeta a la seva filla (o més aviat a l'inrevés) i jo continuo pensant que té un aire a la Leonor Watling, eh que sí?
I tant! Tens raó, s'assembla a la leonor Watling!. I sí, és clavadeta a la seva filla, en tot oi Aurora???
Glubs! Ho heu endevinat molt ràpid, veig que no he canviat tant...doncs.
Ah! Gràcies pels comentaris i la presentació, i l'enllaç dels retallables, genial.
Uoooh!!! Què mona!!! És l'Aurora!!! A més, tenim pendents classes de "castañuelas"!!! JAJAJAJA!!!
No has canviat gaire, ja ens explicaràs el truc.
Òstres! sí que sta igual!...i les nines de retallar, quins records! jo hi havia jugat moltíssim, al bosc de les formigues de Vacarisses, mentre les mares cosien, fèiem casetes amb pedretes blanques i anavem d'una casa a l'altra. Ara m'he enyorat!
Publica un comentari a l'entrada