Refrescant, empàtica i assequible. Així es va mostrar l’escriptora Sílvia Soler el passat dijous 22 d’octubre en visitar la BD6, i la seva familiaritat no ens va fer dubtar a l’hora de proposar-li d’anar a fer unes braves. Doncs anem-hi !
Un cop allà el ritme de la conversa fou distés i amigable, sobretot en descobrir que la Sílvia va viure a Terrassa durant la seva adolescència ( ep ! i va tenir un novio que vivia a La Grípia ! ) i que de la ciutat i la seva gent encara en guarda un bon record (i bons amics).
Entre canyeta i braves vàrem escatir la seva trajectòria vital; una mare escriptora que la volia bibliotecària, uns germans entre els quals hi trobem el mediàtic Toni Soler, una infantesa i joventut repartida entre Badalona, Olot i la ja citada Terrassa. Els fills, les amigues. En definitiva, talment llegir una de les seves divertides novel·les sobre l’Ília i companyia. Tot plegat per comprovar, ara sí, sense lleugeresa i seriosament perquè la vida en dóna una de freda i una de calenta, com de paral·leles són la producció literària i les seves vivències.
Entre franquesa i franquesa, no ens estarem de demanar-li recomanacions lectores. Tot i que actualment els compromisos laborals la porten a llegir títols escollits, més que per passió per obligació, dels nacionals ens va citar obres de l’ Èlia Barceló i Neus Canyelles, entre d’altres, i dels estrangers Renate Dorrestein, Anne Tyler, Marianne Frediksson i Jane Austen.
I parlant de compromisos laborals, la seva propera novel·la ja és a punt i ens va avançar, deixarà la línia de la molt entranyable Petons de diumenge per la vital i desenfadada Ília (raons de mercat obliguen). I és que, amb els temps que corren, una mica d’entreteniment en format llibre segurament no està mai de més. Des d'aquí, et desitgem molts i molts llibres en la línia que més t'agradi, sigui l'humor saludable o la sensibilitat austera i ben treballada.
Un cop allà el ritme de la conversa fou distés i amigable, sobretot en descobrir que la Sílvia va viure a Terrassa durant la seva adolescència ( ep ! i va tenir un novio que vivia a La Grípia ! ) i que de la ciutat i la seva gent encara en guarda un bon record (i bons amics).
Entre canyeta i braves vàrem escatir la seva trajectòria vital; una mare escriptora que la volia bibliotecària, uns germans entre els quals hi trobem el mediàtic Toni Soler, una infantesa i joventut repartida entre Badalona, Olot i la ja citada Terrassa. Els fills, les amigues. En definitiva, talment llegir una de les seves divertides novel·les sobre l’Ília i companyia. Tot plegat per comprovar, ara sí, sense lleugeresa i seriosament perquè la vida en dóna una de freda i una de calenta, com de paral·leles són la producció literària i les seves vivències.
Entre franquesa i franquesa, no ens estarem de demanar-li recomanacions lectores. Tot i que actualment els compromisos laborals la porten a llegir títols escollits, més que per passió per obligació, dels nacionals ens va citar obres de l’ Èlia Barceló i Neus Canyelles, entre d’altres, i dels estrangers Renate Dorrestein, Anne Tyler, Marianne Frediksson i Jane Austen.
I parlant de compromisos laborals, la seva propera novel·la ja és a punt i ens va avançar, deixarà la línia de la molt entranyable Petons de diumenge per la vital i desenfadada Ília (raons de mercat obliguen). I és que, amb els temps que corren, una mica d’entreteniment en format llibre segurament no està mai de més. Des d'aquí, et desitgem molts i molts llibres en la línia que més t'agradi, sigui l'humor saludable o la sensibilitat austera i ben treballada.
1 comentari:
Ai sí, van ser unes canyetes amb braves maques de debó! Em va arribar al cor quan em va dir que semblava més jove! jajajajaja!!! Per un egocèntric com jo un compliment d'aquest tipus no passa pas desapercebut! Gràcies Sílvia per la interessant i amigable conversa i gràcies Montse per deixar constància escrita al Sistil!
Publica un comentari a l'entrada